Ir al contenido principal

HA MORT ANFOS RAMÓN:

HA MORT ANFOS RAMÓN:

Amics i amigues: Demá soterrarem a una de les persones mes brillants de la lliteratura i poesía actual valenciana. Hui ha mort Anfos Ramón i García. El mes llorejat per totes les entitats valencinaistes, es considerat com el patriarca de la llengua valenciana del segle XX. Te en el seu curriculum tots els guardons i consideracions que mai aprofità per a deixar de costat el valencià i valencianisme mes popular i mes autentic. Als 90 anys mos deixa un gran llegat: el del seu amor a Valencia, el de la seua poesía mes compromesa, el de la seua defensa i militancia per la nostra cultura i personalitat (va ser 5 anys vice-president del partit politic Coalicio Valenciana que yo vaig presidir desde la seua fundacio), i el de la seua amistat.

Al que tingau interés en coneixer millor a un gran valencià i gran Palleter, vos deixe en el meu álbum particular:

1.- enllaç de la web uiquipedia: http://www.uiquipedia.org/Anfos_Ramon


2.- fotografíes del meu álbum en ell.

3.- video del seu poema “la casa vella” interpretat per Vicent Savallhttps://www.youtube.com/watch?v=iHxnNXRgk6M

4.- I dos poemes: el primer, en el que tancà el IV Congres Foral de Coalicio Valenciana; i el segon, un poema que me dedicà personalment i que guarde en tot el agraiment a qui estiguè al meu costat en els complicats moments en que la política donava l´esquena al valencianisme.

EN POQUES PARAULES, PROU
========================
Paraules de l´acte de clausura del VI Congrès de CV
del Poeta Anfós Ramón
Vicepresident de Coalicio Valenciana.

M'agradaria dirvos eixes coses
que es fan espiga
o llum en la paraula.
M'agradaria tindre sense núvols
el goig que es torna veu
des de l'entranya.


Pero tinc un dolor enmig la llengua,
que em fa tancar els llavis
ple de rabia,
quan veig al fill negat que mistifica
l'orige de la llengua valenciana.


Tinc un desig de paus
i de concordies
marchant unidament per eixa causa
que no coneix l'engany
ni mai té dubte quan sembra
de Senyeres nostra Patria.

I cride al poble meu.
Cride a la terra
que sap quallar el fruit
de nostra parla,
per tal de que no calle
ni claudique
davant de qui la ven o la regala.

Que estem farts d'enemics,
i no de fora.
Estem sabent qui munta la batalla
per ser protagoniste d'eixa lluita
que li ompli de miseries la boljaca.


Estem cansats de vore les conciencies
dispostes a l'oferta
i la rebaixa,
per tindre camp obert a la mentira
i anar minant el tronc de la paraula.


Que hui tens valencians desfent l'historia.
Hui aquells que ahir semblaven aigua clara,
s'han despullat d'hipocrites mesures
i han descobert que el joc,
tenia trampa.


Hui s'han llevat de colp la pell d'ovella
que ahir duyen per tota indumentaria
els llops que preparaven l'envestida
per traure-li profit a la mudança.
I alló que pareixia una victoria
que el poble dia i nit ensomiava,
s'ha transformat en guerra sorda
i dura que hui estem tots patint
i potser massa.

Han dividit els homens i la terra.
Han destrossat la nota que agermana.
Han contrafet l'essencia constructiva
sembrant l'antagonisme
i la distancia.

Han amerat de dubtes a eixe poble
que busca veritats en l'hora clara,
deixant caure una boira que li oculta
la font en llibertat de l'esperança ...

Ningú no sap perqué, la veu se trenca.
Ningú no sap qui cobra
ni qui paga ...
I yo dic que és Valéncia la que plora
per tant de fill postís
i tanta estafa.

Si tots els valencians no anem a una
sabent que estem jugant-nos
nostra raça,
serem un poble inútil,
sense meta,
eterns esclaus d'un amo
i una vara ...

¡Germans!
¡Lliures germans de branca nova
que no voleu servir a gent estranya!
¡Unim-nos colze en colze!
Que es remunte la veu i l'esperit
per eixa causa que és justa,
perque és nostra des de sempre
i té que ser per nostra, valenciana.


Hui estem tots esperant eixa collita
que vol donar el fruit
de la paraula.
Estem esperançats davant la nostra Valéncia
que vol créixer lliure i ampla.


Pero ¡no confiem en els milacres
a l'hora de lluitar contra la farsa
¡Parlem i parlem fort!
¡Que ningú afluixe el pas davant l'obstacul,
si és que s'alça! ..,

Perque si es pert la fe i es calla l'home,
¡voreu com és la pedra la que parla!...
¡Res més, amics! ¡El tall esta obert
I Valéncia nos demana
ser autentics "Palleters!
¡Avant sense por
i vixca el Regne de Valéncia!


Valéncia 22 de Maig 2010











Comentarios

Entradas populares de este blog

180 años antes de la llegada de Jaime I, Valencia habla valenciano y "Cataluña", provenzal-francés

Cataluña aún no existía, pero sus condados en el año1030  eran franceses. Lo fueron desde el 801 en que Carlomagno los conquistó, hasta 1258 en que el Rey de Francia se los cambió a Jaime I por territorios aragoneses en el sur de Francia. PRUEBA Nº 30 CONTRA LA MENTIRA DE QUE EL VALENCIANO PROVIENE DEL CATALÁN. 180 AÑOS ANTES DE LA LLEGADA DE JAIME I, EN EL REINO DE VALENCIA SE HABLABA VALENCIANO Y EN CATALUÑA (FRANCIA) SE HABLABA PROVENZAL-FRANCÉS. ¿Cuántas veces hemos oído decir que los valencianos hablamos catalán porque en 1238, cuando Jaime I conquistó el Reino moro de Valencia nos trajo el catalán a través de sus huestes catalanas que colonizaron nuestro territorio? En la prueba anterior hemos estudiado al gran medievalista, el filólogo y catedrático de Historia de Zaragoza, D. Antonio Ubieto Arteta ( http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Ubieto_Arteta ).   La transcripción de la entrevista publicada y documentada no ha caído muy bien en algún lector catalani

PRUEBA Nº 25: Las jarchas en valenciano, dos siglos antes de la llegada de Jaime I.

(fotografía) Albufera  significa, según su origen árabe  al-buhayra, el marecito  o  el pequeño mar.  En algunos poemas árabes se le denomina  Espejo del Sol , término que ya da una idea aproximada de la belleza y el romanticismo que caracteriza a este paraje. LA POESÍA EN LENGUA VALENCIANA ANTES DE LA LLEGADA DE JAIME I. EL POETA ABÚ ISA IBN, REY DE LA TAIFA DE MURVIEDRO (SAGUNTO), DOS SIGLOS ANTES DE LA CONQUISTA DE VALENCIA.     ¿Cuántas veces hemos oído decir que los valencianos hablamos catalán porque en 1238, cuando Jaime I conquistó el Reino moro de Valencia nos trajo el catalán a través de sus huestes catalanas que colonizaron nuestro territorio? En la prueba anterior llamábamos la atención para retener el dato de que en el Reino de Valencia se hablaba lengua valenciana antes de la llegada de Jaime I en 1238 gracias a los cristianos bajo dominio musulmán que en número de 60.000 vivían en nuestro territorio. Pero no sólo hablaban la lengua valenciana los mozárabes, sino qu

Cataluña como sinónimo de mentira

Cataluña como sinónimo de mentira Por Juan García Sentandreu Escritor y Jurista* “Hoy, más de mil años después, la ambición de la clase política catalana tiene las mismas aspiraciones feudales que cuando dependían de la corona carolingia y francesa”. L a Cataluña nacionalista es, toda en sí, una gran mentira. No voy a atreverme a hacer este tipo de manifestaciones sin aportar las correspondientes pruebas. Mi formación y experiencia de jurista me lleva a probar todo lo que digo. La Cataluña actual es una gran mentira en diversas dimensiones: En una dimensión histórica; en una dimensión lingüística y en una dimensión arquitectónica y heráldica: “la mentira de la “senyera catalana" y la mentira de la Barcelona “histórica”. 1.- LA MENTIRA DE LA CATALUÑA HISTÓRICA En el año 777, España o Al-Andalus está ocupada prácticamente toda por los árabes. El Califa de Zaragoza, Solimán el Arabí, se ve amenazado por el Emir Abderramán I que pretende apoderarse