Ir al contenido principal

¿Per que es mentira la declaracio de l'Academia Valenciana?

Diuen que valencià i català son la mateixa llengua
¿Per que es mentira la declaracio de l'Academia Valenciana?
Per Joan Garcia SENTANDREU
ESCRITOR*
Molta gent pensa i deduix que el valencià prove del català perque son molt pareguts. Pero, ¿per que no al contrari? Puix ni encara aixina seria cert, encara que l'actual català te un gran aportament de l'original romanç valencià. Lo que no podem negar es que el valencià i català actual son llengües cada volta mes paregudes per la senzilla rao de que abdos cada volta s'allunten mes de la que se parlaven a principis del segle XX. El valencià que parlem s'allunta, per imposicio i manipulacio politica, del valencià popular i tradicional de nostres yayos i besyayos de principis del segle XX, eixe sí, un valencià totalment estructurat com idioma, en una ortografia, gramatica i una fonetica que res tenia que vore en el català al que en gran part de Catalunya se li seguia diguent “Llemosí” a finals del XIX.

La rao de la falsetat de que valencià i català siguen la mateixa llengua estreba en que tal comparacio omet el fet capital de qu´eixe català i eixe valencià de hui “tan similars” son llengües en gran part artificials, producte de “normalisacions” i “estandarisacions” politiques que no busquen atra cosa que homologar per via politica i academica un parla comu per a Catalunya i Valencia traïcionant l'arraïl, estructura, fonetica i tradicio oral i lliteraria d'abdos llengües.

L'aproximacio i identificacio del valencià i català te la seua orige en els moviments romantics de finals del segle XIX i XX que donaren llum a les teories nacionalistes d'un u atre signe. Per damunt de l'historia i el dret s'utilisa i manipula la tradicio en una serie d'objectius politics precisos. Un eixemple d'aixo fon l'Alemanya nazi que justificà la “unitat de la llengua” per a l'anexio dels Sudets i Austria. En estes teories beguè el filonazi català, Pompeu Fabra, un ingenier que, pese a no tindre coneiximents de llingüistica, tingue clar que l'organisar un progressiu proces d'unificacio llingüistic del català, valencià i balear serviria com argument per a propondre un model de nova nacio, la catalana, baix la denominacio de “Paisos catalans”. Pompeu Fabra, el pare de la suposta “Nacio Catalana” se posà mans a l'obra i en el seu laboratori construi sobre la llengua catalana que´s parlava, llavors, una versio falsament “culta” que s'incorporà al seua “Diccionari de la Llengua Catalana” i elevant la seua adaptacio a la falsa categoria de “academica”. 

A ningu, absolutament a ningu, a lo llarc de 5 segles i fins la "Renaixença" (el renaiximent català, moviment tant politic com lliterari del segle XIX), se li havia ocorregut que el català i el valencià (i tambe el mallorqui) foren la mateixa llengua.

El consens cientific sobre la diversitat llingüistica abans del proces “normalisador” de principis del segle XX la sostingueren insignes lexicografs, com Cavanilles o Covarrubias (que vixquè tant en Barcelona com en Valencia); escritors, com Cervantes; reixos, com Felipe II, que disponia d'un traductor de Llengua Valenciana (el marques de Denia) per als documents oficials, i un sensefin de noms, mes tots anteriors a la renaixença, o siga, anterior a la politica nacionaliste catalana i pancatalaniste inspirada per l'unificacio d'Italia i el pangermanisme alemà.

Pero l'historia delata a la mentira supostament filologica sostinguda pel nacionalisme catalaniste i la recent declaracio de l'Academia Valenciana de la Llengua: 

1.- ¿Com es possible que un supost dialecte com diuen que es la llengua valenciana hi haja conegut un Segle d'Or (JOANOT MARTORELL, Ausias MARCH, Sor Isabel de VILLENA, JAUME ROIG, ROIG de CORELLA, Vicent i BONIFACI FERRER…) anterior en varios centenars d'anys al de sa mare (supostament la catalana) que cari de segle d'or?

2.- ¿Com es possible que siga el supost “dialecte” valencià el que hi haja produit la primera biblia vernacula en Espanya?

3.- ¿Com es possible que siga el supost “dialecte” valencià el que tinga reconeguda la seua denominacio de “VALENCIÀ”, “VALENTIANA LINGUA”, “ROMANÇ VALENCIÀ” en un segle d'anterioritat a la que diu ser l'orige de dit dialecte?

4.- ¿Com es possible que siga el supost “dialecte” valencià i no la falsa llengua mare catalana el que fora parlat pels Papes valencians que recorrían a traductors per a entendre els documents catalans?

5.- ¿Com es possible que siga el supost “dialecte” valencià i no la falsa llengua mare catalana la que donara orige a la primera imprenta peninsular, i que esta s'ubicara en Valencia? ¿O el que la primera fabrica de paper ho fera en Xativa?

6.- ¿Com es possible que siga el supost “dialecte” valencià el que coneixquera l'edicio del primer diccionari bilingüe impres d'una llengua romanica (LIBER ELEGANTIARUM, escrit en llatina ET VALENTIANA LINGUA, 1489)?

En independencia de que totes estes preguntes tenen la seua reposta en l'historia, sempre a favor de la llengua valenciana, el mes elemental sentit comu mos ha de fer vore que la suposta “unitat o identitat llingüistica del valencià i català” es una falsetat o manipulacio que te una finalitat politica i no es mes que el producte d'una gran obra d'ingenieria social per a mutar l'historia, la filologia, la sociologia i el dret en la construccio progressiva d'una sola llengua per a justificar en aixo una nova unitat territorial i politica que subvertixca i vulnere l'actual realitat nacional sobre la que s'assenta nostre estat constitucional.

Si llengua catalana i la valenciana naixqueren pel trencament del llati, la seua llengua mare, a partir del segle VIII pero cada una mamprengue un cami molt diferent.

Mentres el llati valencià rebria un aportament arabic durant 5 segles donant lloc al “ROMANÇ VALENCIÀ” o llengua valenciana, el català era el resultat dels aportaments provençals al llati que se parlava en la França occitana governada pels francs des de l'inici de l'imperi carolingi a principis del segle IX, fins que  Jaume I incorporara els comtats francesos de la Marca Hispanica (actual Catalunya) a la Corona d'Arago en 1.258 en la firma del tractat de CORBEIL en el rei de França, Sant Lluïs IX.

O lo que es lo mateix, el valencià prove del llati i de l'arabic, mentres que el català prove del llati i del provençal o llemosi (llengua parlada en la septimania de la França a la que pertanyeron els catalans des de l'any 801 fins el 1258).

Pero es que, ademes, mentres el valencià tingue lliteratura des de´l principi del mileni en les conegudes JARCHES mossaraps (segle X, XI i XII), i tingue entrada en la seua llegislacio en el segle XIII (FURS i COSTUM valenciana) i tingue un segle d'Or en el XV;  el català carix de lliteratura propia, la seua llegislacio era tota en llati fins dos segles despres que la del Regne de Valencia i el catala cari de segle d'Or fins la seua “Renaixença” quatre segles despres del valencià, a amijanats del segle XIX.

En tot aixo, es historica i filologicament impossible que el valencià provinga del català perque el primer prove de l'arabic i el català del frances provençal o llemosi i, a partir de que Catalunya s'incorporara a la Corona d'Arago, la llengua que ha anat beguent en l'atra ha segut la catalana de la valenciana, algo que l'orgull nacionaliste els impedix vore i reconeixer. A partir d'ahi escomença la gran mentira del nacionalisme català i la falsetat de l'unitat de la llengua a que s'apunta tant de aprofitat i tant d´ignorant.



Foto: L'autor, Joan Garcia SENTANDREU,  en el President de la Real Academia Espanyola de la Llengua, Josep MANUEL BLECUA




Comentarios

Entradas populares de este blog

180 años antes de la llegada de Jaime I, Valencia habla valenciano y "Cataluña", provenzal-francés

Cataluña aún no existía, pero sus condados en el año1030  eran franceses. Lo fueron desde el 801 en que Carlomagno los conquistó, hasta 1258 en que el Rey de Francia se los cambió a Jaime I por territorios aragoneses en el sur de Francia. PRUEBA Nº 30 CONTRA LA MENTIRA DE QUE EL VALENCIANO PROVIENE DEL CATALÁN. 180 AÑOS ANTES DE LA LLEGADA DE JAIME I, EN EL REINO DE VALENCIA SE HABLABA VALENCIANO Y EN CATALUÑA (FRANCIA) SE HABLABA PROVENZAL-FRANCÉS. ¿Cuántas veces hemos oído decir que los valencianos hablamos catalán porque en 1238, cuando Jaime I conquistó el Reino moro de Valencia nos trajo el catalán a través de sus huestes catalanas que colonizaron nuestro territorio? En la prueba anterior hemos estudiado al gran medievalista, el filólogo y catedrático de Historia de Zaragoza, D. Antonio Ubieto Arteta ( http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Ubieto_Arteta ).   La transcripción de la entrevista publicada y documentada no ha caído muy bien en algún lector catalani

PRUEBA Nº 25: Las jarchas en valenciano, dos siglos antes de la llegada de Jaime I.

(fotografía) Albufera  significa, según su origen árabe  al-buhayra, el marecito  o  el pequeño mar.  En algunos poemas árabes se le denomina  Espejo del Sol , término que ya da una idea aproximada de la belleza y el romanticismo que caracteriza a este paraje. LA POESÍA EN LENGUA VALENCIANA ANTES DE LA LLEGADA DE JAIME I. EL POETA ABÚ ISA IBN, REY DE LA TAIFA DE MURVIEDRO (SAGUNTO), DOS SIGLOS ANTES DE LA CONQUISTA DE VALENCIA.     ¿Cuántas veces hemos oído decir que los valencianos hablamos catalán porque en 1238, cuando Jaime I conquistó el Reino moro de Valencia nos trajo el catalán a través de sus huestes catalanas que colonizaron nuestro territorio? En la prueba anterior llamábamos la atención para retener el dato de que en el Reino de Valencia se hablaba lengua valenciana antes de la llegada de Jaime I en 1238 gracias a los cristianos bajo dominio musulmán que en número de 60.000 vivían en nuestro territorio. Pero no sólo hablaban la lengua valenciana los mozárabes, sino qu

Cataluña como sinónimo de mentira

Cataluña como sinónimo de mentira Por Juan García Sentandreu Escritor y Jurista* “Hoy, más de mil años después, la ambición de la clase política catalana tiene las mismas aspiraciones feudales que cuando dependían de la corona carolingia y francesa”. L a Cataluña nacionalista es, toda en sí, una gran mentira. No voy a atreverme a hacer este tipo de manifestaciones sin aportar las correspondientes pruebas. Mi formación y experiencia de jurista me lleva a probar todo lo que digo. La Cataluña actual es una gran mentira en diversas dimensiones: En una dimensión histórica; en una dimensión lingüística y en una dimensión arquitectónica y heráldica: “la mentira de la “senyera catalana" y la mentira de la Barcelona “histórica”. 1.- LA MENTIRA DE LA CATALUÑA HISTÓRICA En el año 777, España o Al-Andalus está ocupada prácticamente toda por los árabes. El Califa de Zaragoza, Solimán el Arabí, se ve amenazado por el Emir Abderramán I que pretende apoderarse