El cant a la terra escomença les seues primeres estrofes en una cridà al poble valencià: “acodiu els bons fills de la terra, que´s la mare de l´art i la flor… Valencians! Lliures entoneu cançons de blat, que les ales mos dona lo Rat Penat!”.
Esta canço la recordé que la cantaba en emocio en l´ultima gran manifestacio del 27 de noviembre de 2004 al vore el gran exit d´assistencia de families sanceres proclamant la nostra llibertat i dignitat valenciana front a les agressions del catalanisme.
Son ya molts anys cridant a la nostra societat a que s´alçe en defensa de lo nostre: ¡Valencians en peu alcemse! Este disabte 16 d´Abril la nostra llealtat i fidelitat a l´historia del nostre Regne, a les tradicions i signes de la nostra identitat heretats dels nostres pares i agüelos, crida a la porta de cadascu de mosatros.
Es, puix, l´hora de la llealtat. L´escut de la nostra Ciutat de Valencia està flaquejat per dos “L” que se guanyaren els nostres antepasats en el sigle XIV de la ma del Rei Alfons el Magnanim, i que per voluntat i designi real s´incorporà a l´emblena del nostre Cap i Casal per a deixar constancia de la lealtat dels valencians. Sigles despres, Fernando VII llaurejà en fulles de llorer a la nostra llealtat per a perpetuar esta virtut de defensa de l´historia del nostre Regne.
Gracies a deu les nostres confrontacions ya no son cruentes pero no per aixo deixen de tiendre una trascendencia historica i una dimensio politica que, a vegaes, no som capaços de mesurar.
El disabte 16 d´Abril, a les 12 hores, en la Plaça de Sant Agusti de Valencia tenim una cita en la llealtat i en l´integritat de la nostra personalitat valenciana sense servituts i injerencies alienes. Eixa mateixa vesprà, autobussos desde Catalunya venen a proclamar la mentira de la suposta existencia d´uns “signes d´itentitat catalans en la personalitat valenciana” i a demanar que´l govern valencià autorise les emissions en Valencia de la televissio catalana.
Els que no volem ni creguem ni en una ni en atra i que defenguem sense complexos la nostra personalitat valenciana i l´independencia i singularitat de la llengua milenaria en la que escrivien els nostres clasics, sempre proclamant qu´era la seua llengua valenciana, mos manifestarem per lo mati en la voluntat de que el resó del nostre crit de ¡SOM VALENCIANS, MAI CATALANS! aplegue fins a l´ultim raco del cos i anima dels que volen ofendremos i, tambe, d´una clase política valenciana que ya fa temps deserta de la defensa d´allo que mes estima i ama el nostre poble valencià.
Els lleals, els fidels a la Patria Valenciana, mos vorem per lo mati. Te esperem!
Comentarios
Publicar un comentario